Josep Samitier, el mag

Considerat el jugador més emblemàtic de la història del FC Barcelona i el millor davanter europeu del seu temps, Josep Samitier (Barcelona 1902 – Barcelona 1972) va liderar el formidable Barça de l’edat d’or als anys vint.

Les seves acrobàcies i salts inversemblants captivaren a l’afecció barcelonista, que ben aviat el convertí en el seu ídol i arribà a anomenar-lo “l’home llagosta” i “el mag”. Al voltant de la seva figura, d’una tècnica excepcional i una portentosa capacitat rematadora amb els dos peus i el cap, s’edificà un equip que arrossegà el primer “boom” de l’adhesió de les masses al futbol, la qual cosa acabà per deixar petit el camp del carrer Indústria i possibilità la construcció del camp de Les Corts (1922).

Amb Samitier, el Barça aconseguí dotze Campionats de Catalunya, cinc Campionats d’Espanya i la Lliga 1928-29, que fou la primera edició que es va jugar d’aquest campionat. Tot i que va començar com a mig volant, ha passat a la posteritat com a davanter centre letal a l’àrea, i les xifres són prou significatives: va marcar 326 gols amb la samarreta blaugrana, un dels màxims golejadors de la història del Club, darrera del seu company d’equip Paulino Alcàntara.

Samitier també ocupà la direcció tècnica barcelonista entre els anys 1944 i 1947, guanyant la Lliga 44-45 i la Copa Eva Duarte del 1945. Ja com a secretari tècnic del Club (càrrec que ocupà fins el dia de la seva mort), fou el responsable del fitxatge de Kubala l’any 1950. El 16 de setembre del 1993, gràcies als auspicis del Fòrum Samitier, es va donar el seu nom a un carrer de les rodalies del Camp Nou.